Corranda de passió

Corranda de passió

1
Avui he vist a madona Rosa,
Canviant-se d’anaigües i vestit,
Descobrint un món d’abundància
I de pell suau blanca , i sense marit

2
L’he espiada de dalt de’s balcó
Ningú sabia que la veia, ai làs!
I m’ha entrat molta passió
En veure es cosset de deessa

3
En quedar-se nua com un nadó
He somiat i he sentit ardencia
Somiant en besar-li es mugrons,
mirant -los-hi , m’he quedat relaxat

4
He de dir-li a Rosa, sa veritat,
Que he fruït amb sa mirada, he fet furt
des seu cos i he viscut com un voyeur
Sentiments gens purs, contemplant-la


5
Com pateix sa meua passió!
Com gaudeixen es meus ulls!
Com em sap de greu fer-la un furt!
I més greu em sap, no poder fer cap acció!

6
Voldria ser una oreneta,
I volar a sa finestra i veure-la
Cada dia despullant-se, a la nit,
Des dels fils elèctrics de’s balcó

7
Es que friso per veure-la nua
Estic foll d’amor i passió
I quan la veig perdo l’esma
I m’amago en qualsevol racó

8
Voldria ser un valent capità
Que en sa guerra planta batalla,
I guanya heroiques medalles
I es mostra galant i valent

9
Però em neguitejo i sento angoixa
Perquè es pensament, sols és pensament
Fantasies d’adolescent sense forces
de qui no sap com resoldre es moment

10
Voldria tenir força per conduir-me,
Per resoldre es meu neguit foll
Per vestir-me de valentia i servar
sa passió, l’amor amb fortalesa

11
Voldria deixar de ser un voyeur;
Voldria ser més constant i valent;
Voldria sentir es galop des cor enamorat;
Voldria explicar-li es meu sentiment.

12
Aquesta nit es de clara lluna,
Rodona com es sol, es blanca,
Es pura i somriu de sa meva dèria,
I jo, no se dir-li, oh! Lluna sóc un mussol

13
Si un dia puc deixar de ser un voyeur
I deixar de ser furtiu en l’amor que no es meu,
Seré un home feliç i gaudiré nit i dia,
De l’amor més foll, perquè no guaitaré sinó faré!

14
Oh, madona, si sabessis què em passa!
Si sabessis com t’admiro, i desitjo l’amor,
Si sabessis que sóc feliç amb sa mirada
i que trist estic quan tanques es balcó.

15
No saps que existeixo, ni saps res de mi,
I jo, gamarús i tímid res t' he dit mai,
Ignores ma existència, estàs en el llimb,
Perquè no tinc forces per dir-te: he enfollit

16
Oh, madona, que trist estic aquesta nit,
Sa calor et fa obrir ses finestres i tanques es llum
I a les fosques et despulles i pentines
I em quedo mig pansit ,arraulit i sol

17
Li podria regalar unes flors…
Sense saber de qui són, sense que pugui saber
Qui és es galant , qui és es seductor,
Però, no tinc forces per a fer-ho!

18
Un dia li diré, sí, li diré! Que somio
Amb ella, i voldria que es dia fos de nit
I que les nits fossin eternes, per a somiar-la
I gaudir-la en el meu amor

19
I un dia, li envià unes flors, un gran ram.
Un bonic pomell de colors, amb una cinta
Vermella de passió, on deia en una tarja
Et somio, nit i dia estic foll d’amor.


20
I es balcó de sa madona es va tancar
No es va obrir es llum més, per pudor.
En llegir en la tarja: sóc es teu millor voyeur
Obre es balcó i sabré que vols es meu amor

21
I passaren es dies, setmanes, ses nits…
I es pensaments d’incertesa eren presents
I pensava que no l’estimava ni volia res d’ell
I l’angoixa, i incertesa el posaven ben foll

22
Passaren mesos i es llum no es va tornar obrir.
Ni es balcó, mai va sortir cap dona.
Es neguit anar pujant sa incertesa encara més
I enfollir d’amor per sempre més.

23
Un dissabte a mitja nit, amb molta calor
s’obrí es llum, es va obrir es balcó
I mig abillada sortia sa madona i un home,
I es feien un petó amb passió d’amor.

24
Van sentir una sirena i llums com llamps,
L’ambulància , sa policia, i van veure un bassal de sang.
Es va llençar a es buit, dient: madona t’estimo,
per sempre més. Ho he pogut dir! Ho he fet ¡


25
Sa madona Rosa, baixà a es carrer
Quedà impressionada i alterada per sa sang
Es seu amant preguntà: i aquest pobre home,
qui deu ser ? I ella va dir-li: no ho sé. No ho sé.