corranda dels al.lots

s.barrau

Corranda dels al·lots

1
Es sol despunta entre ceps
Es pàmpols transparenten
I es colors són vius i forts
Com sa terra vermella

2
Pel corriol se senten veus
Joves engrescats i xirois
Que pugen a sa vinya a cop de peu
Compartint enjogassats al·lots

3
Ses vinyes carregades de raïm
Daurat pel sol i madur
Esperen unes mans suaus
I galanes que els lliuraran el fruit

4
A cada fila de ceps frondosos,
I vells, parelles de joves tallen
Es raïms, els acaronen i entre rialles
Paraules galanes i mirades als ulls


5
Ai, xiroia al·lota
Voldria ser es sol i es raig
Per entrar i banyar aquest bonic
Raïm que tens sota sa brusa

6
I voldria sospesar-los
Per gaudir de sa dolçor
De sa fruita madura
De sa finesa de dolça dama

7
Ai, al·lot esbojarrat i foll,
Que es sol t’ha pujat es cap
Que tens es pensament
En es fruïts, i ses mans no fan feina
Sinó es pensament

8
Sí, però jo dic allò que sento
No sóc com aquests ceps recargolats
I vells, però, que donen bons fruits
I caldosos vins sóc novell
com vi del primer any


9
Tes teves mans aspres volen acaronar
ses metes blanques i suaus
De’s meu cos gentil i sense macula
I no penses ara, per ara,en res més

10
Ai al·lota, mentre pujàvem es corriol
I tu davant meu desitjava un xic de tramuntana
Perquè t’aixequés ses faldilles i veure’t
Ses anques i es be de déu de cuixes blanques

11
Ja dic jo, que es sol és fort
T’ha posat ardent com una teia
I no estàs per fer sa feina sinó
Per ensucrar-me llavis i ses galtes

12
Au, anem tallant raïm
Que se’ns farà fosc si anem garlant,
sa feina no sortirà i ses samals buides,
plenes d’ardents pensament.


13
Si, anem tallant raïms
Triem es gotims bons i ben madurs
Dolços al costat de ses vespes i abelles
Que xuclen es sucre des fruït madur

14
Jo pens, que des nostres mans
Es fruïts tallats, seran de bona qualitat
Perquè hi posem passió
I paraules picants i dits entremaliats

15
Ai, al·lota, m’agrada quan t’ajups
I quan alces es braços tallant raïm
Et guaito ses metes blanques
Les que no li toca es sol.

16
Bo seria que també veiés
Es teu cos musculat i bru pel sol
I d’engrescadora forma de mascle
Que sap dir coses suaus i és home fort


17
Ma trec sa camisa verda
T’ensenyo es meu pectoral
Bru pel sol de maig a setembre
Amanyagat pels raig es pit

18
Ara, ja està millor
Imposo ses meves mans a es teu pit
Valent i musculat i sento com me puja
Es pensament i sa sang em bull

19
Avui no farem gaire feina
Els altres ja són un tros lluny
Poc jornal farem avui
Entretenint-nos amb moixaines

20
Es que al·lota, de mos ulls
Jaiem entre els ceps i es pàmpols
I deixa’m besar-te es pits
I acariciar-te el matoll rinxolat


21
Abaixa’t es pantalons
Que vull veure es tros des teu penjoll
Que els homes parlen i en parlen...
I el que cal es sospesar es tros

22
Així, així, vas be, fes,
Deixa lliscar sa llengua
Entre ses cuixes blanques, i besem
Es botonet envoltat de matoll

23
Ara, ho veig. M’agrada com es posa
es teu cep ja no és un penjoll,
ara és una branca que aguanta es fruit
amb dos gotims formosos

24
Ara, xalo sospesant es teus pits
Blancs i bruns alhora
Exaltant es mugrons i besant-los,
I es llavis de dalt a baix

25
¡Ai al·lot, que n’estàs d’engrescat,
I jo també! Però, sento ses campanes
De l'àngelus: ¡ anem a corre-cuita!
Que sa feina no sortirà i ens diran bordagassos

26
Anem, cuitem, amb cura i bon pas
Que ja n o et guaitaré sa brusa
I tallaré com un llamp, guanyarem
Es temps perdut amb sa corranda

27
Sí, anem fent sense perdre l’esma
Que ja hem perdut l’estona entre petons
I moixaines, i netejant ses eines,
Anem ,guanyem temps al temps.