Li contemplava l’angelical cara rosada i el dibuix vermell de cirera dels llavis, i el brill de les dents que semblaven perles blanques.
La mirada d’àngel cristal·lina transparentava els seus pensaments; i l’ aura embolcallava aquell cos celestial de formes perfectes, que la natura la va dotar per enamorar els homes, fent-los enfollir d’amor.
Vaig besar-li els pits bonics, i xumant-li els elixirs, vaig embogir d’amor, en veure que, sortosament no era un àngel d’aquells sense sexe, d’aquells, que porten ales.
Es va convertir per a mi, en el “nèctar dels déus” i vaig gaudir joiós l’arcàdia de l’esperit i de la passió, desitjant aquell cos àvid de moixaines, desitjant fruir joiós l’amor entre les fines cuixes, verges i blanques, com la neu.
I malgrat tot plegat, no ha deixat de ser la meva fantasia eròtica.
La mirada d’àngel cristal·lina transparentava els seus pensaments; i l’ aura embolcallava aquell cos celestial de formes perfectes, que la natura la va dotar per enamorar els homes, fent-los enfollir d’amor.
Vaig besar-li els pits bonics, i xumant-li els elixirs, vaig embogir d’amor, en veure que, sortosament no era un àngel d’aquells sense sexe, d’aquells, que porten ales.
Es va convertir per a mi, en el “nèctar dels déus” i vaig gaudir joiós l’arcàdia de l’esperit i de la passió, desitjant aquell cos àvid de moixaines, desitjant fruir joiós l’amor entre les fines cuixes, verges i blanques, com la neu.
I malgrat tot plegat, no ha deixat de ser la meva fantasia eròtica.
SBV.
(Escultura de Ingo Mitoraj)
-22.JPG)
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada