NO EN TINC PROU
No en tinc mai prou de contemplar-te,
ni de guaitar-te; friso per estar al teu costat,
besar les sines rodones com boig enamorat
i acariciar el cos suau,sempre voldré besar-te
Després, no en tindré prou de tot i somiaré
l’ arcadia, el paradís de les teves blanques cuixes,
el port de la felicitat, vermell com les maduixes,
on el meu braç fidel i ardent s’endinsarà i et gaudiré.
Somio que m’estiro damunt teu i flairo la rufa
dels teus racons sempre fragants i perfumats,
i m’excito, i sento com la teva olor és ja aroma.
Frueixo pensant en menjar-te els pits de dona
que em torna foll, i els ciris deixa per llei trempats,
poderós afrodisíac és la teva dolçor de trufa.
Salvador Barrau
diumenge, 25 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada