Darrera el vidre
Contemplo darrera el vidre, mentre plou
a bots i barrals, com passa la tempesta
aquarel.lada de les boires de la vida.
Una cortina nebulosa filtra les sensacions
que m’empenyen, ofegant els meus sentiments,
mentre l’aigua cau abundosa i gèlida.
La incertesa i els dubtes són com un llac
on reposen els meus pensaments, les pors i
el meu desig, i on l’ il·lusió mor.
Miro darrera el vidre, absort, trist, veient
com l’aigua no m’aclareix els pensaments
ni els dubtes, emboirats per la tristesa.
Aviat, potser els núvols negres fugiran del cel
i deixaran de ser tenebrosos, i amb il·lusió friso
per veure el sol brillar darrera els vidres.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada