ULLS
Els meus ulls es creuen
en el teu cos, la meva mirada s’entreté
en el teu paradigme natural
i les meves ninetes d’ulls es perden
amb tu a l’infinit.
Els teus ulls llegeixen
els meus ulls,
la teva mirada es recrea
amb la meva i
creixen dos cristalls de mel.
Els nostre ulls de costat
miren l’horitzó, van i caminen
pels jardins encatifats de flors;
i les mans s’uneixen
dits amb dits fent un llaç d’amor.
Els nostres ulls no necessiten
pròtesis focals
ara veuen clar els boscos
a l’horitzó rosat, els camins
i els núvols de colors, i cel estelat.
Així el nostre entorn és de colors,
perquè el nostre pensament és blanc.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada