diumenge, 4 de gener del 2009

LA POR DE LA PRINCESA


Una vegada hi havia un rei, un reialme i un gorg, i conten els vells d'aquell lloc la llegenda, que existí fa molts anys un bosc, encantat, deien uns, altres deien el màgic bosc del gripau i la princesa, perquè la malastrugança d'una bruixa va convertir dins del bosc una princesa en un gripau verd, però que en aparença se la veia com una formosa dona, jove i verge emmarcada en un gorg com si fos una dona d'aigua.
L'embruix consistia que en tocar-la es convertiria en gripau i el bosc seria més tenebrós, i les aigües envairien les valls, i els prats de conreu fent-t'ho malbé tot. Havia instaurat la bruixa, la por.

I van passar molts anys així, fins que, un dia dins del bosc encantat i màgic, un jove noble i caçador, d'un comtat veí i de bona hisenda va passar pel bell mig del bosc encantat. S'aturà i va baixar del cavall deixà l'arc i les fletxes i va beure d'aquell gorg d'aigües cristal.lines, emmirallant-se el cavall i ell a l'aigua.
En tocar els llavis les aigües del gorg es convertí en un mirall d'aigua que va reflectir també la imatge d'una dama vestida de blanc; era la princesa amb garlandes de flors de colors al cap com si fos una nùvia, de l'època i portava un tul a les espatlles. Acabava d'emergir de l'aigua i les robes mullades se li arrapaven al cos fent una imatge divina i sensualment bonica i plena de desig.
Els llavis del caçador van començar a trencar l'encanteri fent emergir la jove de les aigües, i la curiositat del caçador.
- Qui ets bella dona que els teus cabells brillen com l'or?
- Qui ets que apareixes en un bosc temible i estàs vestida com les més belles dames de la cort.
- Qui ets diga'm! I com emergeixes del gorg com un encanteri ?
- Sóc una princesa encantada per una bruixa. Si algú em toca em tornaré un gripau verd i fastigós, i el bosc es tornarà negre i tenebrós; no t'acostis jove caçador que t'hi va la vida.
- Com que no m'acosti, vull estar al teu costat, com pots pensar això?
Sóc un caçador i no tinc por de les bruixes, ni d'encanteris. Tinc arc i fletxes i molta bravor a la sang. Vinc al teu costat, m'agrades i et desitjo! I, vull tocar-te.
- No! Digué la princesa - que podries també quedar encantat!
- Beneiteries de bruixa ! Bretolades per fer mal - Verí de dona malalta que vol destruir tot allò bonic. - Vine acostat noia!
- No sé si dec!
- M'he enamorat de tu i et tocaré no ho dubtis i farem l'amor !
- No! que podries quedar també encantat, i verd com un gripau ,jove caçador no t'arrisquis que em puc tornar un gripau i tu també!
- No sé si sou princesa, si sou una fada, o si sou un bonic encanteri; però, si que us vull dir que si em quedo com un gripau formarem parella per tota l'eternitat, serem la parella més feliç del gorg.

I el caçador valent i decidit allargà la mà a la princesa i ella dolçament, temerosa i aterrida li diu: - ves en compte !

I ell la besà als llavis de robí, l'abraçà fortament per la cintura notant les sines al seu pit. Es lligaren amb els braços i amb les mans s'acaronaven les galtes, els cabells llargs d'or i la línia final de l'espatlla, i ell, el pectoral sense pèl com un nadó i ella, les natges rodones i ben formades.

I... els ulls brillaren dins la foscor.

Ell li diu: - fem l'amor. - No en sé! Encara sóc molt jove, però accedeix i s'hi lliura amb pudor, por i enamorament, i admiració fent-ne una comunió amb la força i els valors de la valentia i de l'amor.
Consumat l'acte esperen la transformació d'home i dona, en màgia, o en gripau verd i llefiscós, i portadors de malastrugances. Però, el gripau no apareix, no hi ha transformació. Ella, encara aterrida per si existís el canvi no obre els ulls i s'abraça al caçador, i amb molta dolçor, carícies i abraçades es lliuraren l'un a l'altre una vegada més a fer l'acte d'amor. A la segona vegada van perdre la por.

I la princesa va tornar al seu regne, tan jove com va marxà, i el seu pare va estar content de retrobar la filla i un successor valent. Van celebrar la boda i tot, i que no bebia el rei, va celebrar-ho generosament, tant que va buere per tothom i per això li van posar el sobrenom del "content rei Pitofi I"
I el caçador i la princesa van fer un parc natural ecològic en el gorg de la bruixa i tot el reialme va gaudir de la llum i la pau i van poder jugar amb les granotes.

La llegenda històrica diu i també ho diuen els vells del lloc:- que la princesa no es va tornar gripau verd ni llefiscós, i que el caçador, no cregué mai amb bretolades de bruixes i que decidí a estimar la bella noia que realment era una princesa, van tenir una parella de fills i van ser feliços, i van instaurar l'aplec del gorg del gripau verd.

Per reial Decret van desterrar les bruixes i no les van voler cremar perquè podrien calar foc al bosc, i no era una acció ecològica ni sostenible.

També diuen els vells del lloc, que no van veure mai més cap gripau pel bosc. Les aigües continuaren sent cristal.lines com miralls on s'hi reflexa l'amor. I el més important és que tant el caçador com la princesa després d'estimar-se i fer l'amor van quedar " encantadíssims" com per tornar a començar fent l'amor, i mai més la princesa va tenir por, i el bosc va deixar de ser tenebrós, i la llum va entrar fent rajos celestials dins la penombra i foscor il.luminant el bosc encantat, i els follets i les fades també ajudaven a fer feliços els enamorats i la natura es va convertir en frondosa i plena de colors, fent del bosc una arcàdia d'amor foragitant la por.

FI ( i.. no continuarà)