ULL I LA MIRADA

ULLS


Els meus ulls es creuen
en el teu cos, la meva mirada s’entreté
en el teu paisatge natural,
i les ninetes dels meus ulls
es perden amb tu a l’infinit.

Els teus ulls llegeixen
els meus ulls
la teva mirada es recrea
amb la meva
i neixen miralls de mel.

Els nostre ulls, de costat
miren l’horitzó van i caminen
pels jardins de catifes de flors;
i les mans s’uneixen dits amb dits
fent un llaç d’amor.

No necessiten els nostres ulls cristalls
per a mirar els boscos
ara veuen clar l’horitzó
rosats els camins i els núvols de colors
i el cel estelat.

Així el nostre entorn es fa de colors
perquè el nostre pensament és blanc.