Recordo aquell dia quan encara erem molt joves
que vas fer un descobriment tot descobrint que era petita
replegada,insignificant, cavernosa, blana,
i et vas quedar sorpresa, i desencantada, però...
!vas reaccionar!
Fent-li carícies, acaronant-la , petonejant-la perquè es fes bonica
perdés la por... i es fes gran.
Així ,va anar creixent i creixent, fins que va tenir un bon tremp
fent-se formosa i amb acabat lluent .
Un cop va agafar cos i forma, i assolida la fortalesa
la vas mantenir orgullosa, valenta i ferma, i no vas pas deixar
que esrendís a la primera batalla, ni que perdés la guerra
del teu cau ardent al capdavall del mont de Venus.
Que té una gran capacitat guerrera notable.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada