
EPIGRAMA NADALENC
__Què com van les coses Judith ?
__Vols dir les festes oi Joan ?
__Sí, es clar ! estem en temps de Nadal i totes les festes van juntes.
__Doncs, que t’he de dir... van com cada any, menjant molt, com si no haguéssim menjat mai la típica escudella i el farcit que sembla que cuinéssim per a tot el barri, i bevent cava com si s’haguessin d’acabar les caves de Sant Sadurní de Noia i després... menjant torrons amb tota la família, inclòs la iaia que no té dents s’ha menjat ben triturat un torró d’Alacant que el seu net li ha picat amb un martell.
__I, després a l’endemà.... bé, ja ho saps, com a cada casa. Apa! a tornar-hi, que no ha estat res, a acabar-se les sobres que tampoc s’acaben mai.
__Sort hem tingut que no hem anat a parar a urgències, ni hem hagut d’anar a cap funeral de la família, tot i què en tenim de ben fotuts!
__Per això dic que ha anat com cada any, sense contratemps i seguint el costum de sempre, família, menjar, beure, fer la sobretaula i la becaina... això sí que fa gràcia, es com tenir un concert de roncs amb diferents registres d’instruments, ja que, hi ha nassos petits i de més grans, que acompanyats de bufades i sorolls de llavis... semblen l’estació de tren de Vilanova i la Geltrú, que amb els havans semblen màquines de tren de fum.
__I després quan et quedes sol... després, que s’han anat els convidats penses en tota aquella gent que no té res… ni per menjar ! I tu, amb la panxa ben plena que t’has hagut de descordar tres forats del cinturó.
__I, quan ho dic als meus, em diuen que així és el món, que no hi podem fer res, que els ha tocat viure això i nosaltres vivim un altre moment.
__I després em miren i em diuen que l’any vinent ja farem millor les coses.
__Es clar que si Joan, que les farem millor, al menys així ho espero, perquè em fa vergonya posar una taula farcida de tant menjar com si fóssim a l’edat mitjana mentre penso en els que no menjaran res.
__El que cal Judith es que no vinguin a buscar a casa a ningú en cotxe en aquestes festes després de tant menjar i el portin a pair el descans etern.
__M’has fet gràcia, amb això del pair el descans etern.
__Bé, me’n vaig que faig tard, que tinguis bones festes... que he d’acabar d’anar a comprar cava francès que venen a casa els futurs sogres de la nena.
__Ves , córrer no facis tard... si tens temps dóna una almoina a un pidolaire.
__Sí, tens raó ho faré. De fet hem de pensar també en ells una mica.
__Què com van les coses Judith ?
__Vols dir les festes oi Joan ?
__Sí, es clar ! estem en temps de Nadal i totes les festes van juntes.
__Doncs, que t’he de dir... van com cada any, menjant molt, com si no haguéssim menjat mai la típica escudella i el farcit que sembla que cuinéssim per a tot el barri, i bevent cava com si s’haguessin d’acabar les caves de Sant Sadurní de Noia i després... menjant torrons amb tota la família, inclòs la iaia que no té dents s’ha menjat ben triturat un torró d’Alacant que el seu net li ha picat amb un martell.
__I, després a l’endemà.... bé, ja ho saps, com a cada casa. Apa! a tornar-hi, que no ha estat res, a acabar-se les sobres que tampoc s’acaben mai.
__Sort hem tingut que no hem anat a parar a urgències, ni hem hagut d’anar a cap funeral de la família, tot i què en tenim de ben fotuts!
__Per això dic que ha anat com cada any, sense contratemps i seguint el costum de sempre, família, menjar, beure, fer la sobretaula i la becaina... això sí que fa gràcia, es com tenir un concert de roncs amb diferents registres d’instruments, ja que, hi ha nassos petits i de més grans, que acompanyats de bufades i sorolls de llavis... semblen l’estació de tren de Vilanova i la Geltrú, que amb els havans semblen màquines de tren de fum.
__I després quan et quedes sol... després, que s’han anat els convidats penses en tota aquella gent que no té res… ni per menjar ! I tu, amb la panxa ben plena que t’has hagut de descordar tres forats del cinturó.
__I, quan ho dic als meus, em diuen que així és el món, que no hi podem fer res, que els ha tocat viure això i nosaltres vivim un altre moment.
__I després em miren i em diuen que l’any vinent ja farem millor les coses.
__Es clar que si Joan, que les farem millor, al menys així ho espero, perquè em fa vergonya posar una taula farcida de tant menjar com si fóssim a l’edat mitjana mentre penso en els que no menjaran res.
__El que cal Judith es que no vinguin a buscar a casa a ningú en cotxe en aquestes festes després de tant menjar i el portin a pair el descans etern.
__M’has fet gràcia, amb això del pair el descans etern.
__Bé, me’n vaig que faig tard, que tinguis bones festes... que he d’acabar d’anar a comprar cava francès que venen a casa els futurs sogres de la nena.
__Ves , córrer no facis tard... si tens temps dóna una almoina a un pidolaire.
__Sí, tens raó ho faré. De fet hem de pensar també en ells una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada