corranda dels folls al.lots

CORRANDA DELS FOLLS AL.LOTS
I AL.LOTES DE SA VEREMA
Sospirs de sa verema ( 28 estrofes)
1
Caram ,com m’agrada!
Es teu gotim penjant
Solament amb aquest gotim
Ma quedo admirada!

2
Sigues delicat al·lot
Que ses pomes són dolces
I suaus ,i ses teves mans aspres
Com l’esquena d’un gripau
3
Millor així, així, amb besades
Amb llepades i xuclant-me sa mamella
i es botonet sensible cosa fina
Que es fa fort per tu. Oh galant!
4
Sí, si, així també m’agrada
I noto que es meu cep Ja no penja
com un gotim sinó que es mou
com branquilló que busca l’aigua
5
Ai, al·lot meu com m’agrades
Amb aquests arguments que en gastes
Et beso,sa cirera vermella que s’ha fet gran
Tot i estar enganxada a la branca

6
Així, així al·lota meva
No parís de xumar
Que en aquest afer xalo
I em sento com un àngel volar
7
Ai senyor! ja ens hem desfogat
I hem sentí t la sensible acció
Sense perdre la flor d’intimitat
Quedant-nos relaxats i plens d’emoció
8
Però jo, encara vull jugar més
Que l’entrecuix és un infern
I s’ha de tractar a fons i be i
Que no n’hi ha prou amb un dia
9
Seguim ara amb sa verema
I anirem “veremant” idees
Per saber què farem a la posta del sol
Si sota pollancreda o sota sa figuera
10
Ai al·lota, com m’agrades vestida
Però més a mig vestir, guaitant-te
Ses sines blanques com la lluna
Amb sa brusa oberta generosa
11
Si això et posa ardent
Em descordaré es botons de sa camisa
I gaudiràs de les fruites massisses
Que et mantindran calent tot es dia
12
Ai, al·lota, que sento que puja
La fortalesa té’s gotim
I es fa gran com un carbassó
i marca es camal d’es pantaló
13
Doncs, descorda’l que respiri
I surti a sa finestra que l’aire
Refredarà aquesta indòmita fera
I la faré dòcil i manyaga
14
Així, molt bé, que prengui l’aire.
Caram ¡ Si que s’ha posat valenta
Noto com puja sa temperatura
Que em deixa sa ma ardent
15
Continua, continua,
que li va be un xic d’activitat
Així, així, ooh, al·lota!Ai, ai, que be,
l’alliberament arriba, l’esclat.
16
Ai, al·lot, que a s’ha posta d’es sol
No tindràs forces, perquè
les malgastes amb entreteniments
I després costarà que arribi l’ardència
17
Corda’t la brusa al·lota
Perquè descansi el cep en pau
El ciri ardent, que no hi ha més cera
Que cremi fins que passi un llarg moment
18
Seguim tallant raïm
I gaudim de sa verema
Que cada gotim d’es fruit
Et tinc al pensament
19
I tu, al·lota meva quan t’ajups
Veig les fileres de sa vinya
Amb aquesta canalera
Que entre es pits tens
20
Seguim amb sa verema
Que poca feina estem fent
I deixem sa feina a mitges
Vivint d’amoretes ardents
21
Ai, al·lota meva, me portes voluntat,
que manes es meus pensaments
I es sentiments encetant ma passió
Cada vegada, cada dia més ardent
22
Ai, al·lot meu, que en la verema
Sento allò més sensible que em pica
Que em fa glatir i sento com un llamp
l’ardor com puja en un moment
23
Ai, al·lota meva, flairo es teus perfums
Els elixirs embriagadors essències
Que me transformen i fan viure
Sa passió ,fins voler ésser èxtasis
24
Sí, al·lot meu, que, solament parlant
Em puja l’ardència i sa passió d’amor
fent-se cada vegada més difícil
No pensar-hi més en cada instant
25
Sento que les hores passin lentes
Perquè tinc ganes que arribi es moment
Sa posta d’es sol, per a lligar-me
i servar –te, entre ses cuixes, es teu cos
26
I jo, també espero que es faci de nit
Per fer-te entrar per sa finestra
Besar-te la cirera vermella del gotim
I posar-te al meu llit i aturar-te sa fal·lera
27
Ep, al·lots, deixeu-se d’amoretes
Que tot aquest matí no heu fotut brot ¡
Que es raïm no es cull sol i el jorn s’acaba,
I es jornal l’heu de guanyar encara
28
Ai, al·lota meva, què bonic
Es estimar i somiar, i volar…
Però en la verema et fan viure
Sa crua i trista realitat