matí de verema

Matí de verema
(39 estrofes)
1
Ai, xamosa quin goig senten els deus;
Gal·la, amb es mocador a’s cap, abillada,
sa cintureta de reina, fan fruir es somnis meus,
majestuosa de formes i amb esperit de fada.

2
¿Què no teniu res a fer carcamals
que empreu amb elogis es temps ?
Més valdria que portéssiu barrals,
Demostrant el vostre gran tremp.

3
Com remuguen ses al·lotes. Guaitem-les
Així com ses sines trontollen formoses
camí de sa verema; gràcils i apetitoses
anques boniques llueixen, enamorem-les!

4
Roc, no en sou pas gaire de delicat.
Perquè, qui remuga són ses vaques!
Es així com ens veieu xamoses?
o ens mireu solament ses anques?

5
No us enfadeu pas femelles,
perquè ens agradi contemplar
es vostre cadenciós trontollar
especialment de ses mamelles

6
Ara, veiem vostros entreteniments;
es moviments d’anques capcioses,
ritmes des malucs i sines cadencioses,
on s’endevina que aneu molt calents

7
Entre es sol, es raïm i sa verema,
es quan s’encén forta sa foguera;
sa tarda calorosa es fa ardent i crema
i costa més, que minvi sa fal·lera.

8
Si us veiéssiu es ritmes que teniu !
Tot es raïm trontolla, quan veniu.
Veuríeu que, es mou suau com tou matalàs;
com es vostres ufanosos pits, ai las !

9
Ja us veiem, Roc, on voleu anar
al·legories de veremes i portadores,
dolços raïms madurs, voleu tastar,
amb tous matalassos a ses madones.

10
Es que, Gal·la, quan veiem xinxollar
es malucs i ses xiroies darreres
rítmiques, i apetitoses no podem parar
ses ganes d’ acaronar-vos ses pitreres

11
Doncs, sembleu cans afamats,
que tot veient una trista granera,
imagineu faldilles camí a’s mercats,
i tot seguit, sentiu forta sa fal·lera.

12
En mig d’es cap! Ai dò, com l’encerteu!
Però, no es com un ca, allò que fem,
sinó amb seducció i art, que estimem
en veure al·lotes boniques, un be de déu.

13
Doncs, quan es posi es sol d’aquesta tarda
i ses portadores plenes siguin dalt d’es carro,
anirem tots a sa figuera, sense basarda
i tastarem dolces figues i farem un trago

14
Vosaltres homs, en sou encara fadrins?
Perquè sembleu raïm de planta madura,
homs que, a Santa Maria, no en tenim cura
i us recordem cada any, per sa collita d’es raïms

15
I, vosaltres, sembleu per merèixer, fadrines,
deixant de ser al·lotes, teniu aire menestral,
sou per a fer un bon brou, de bones gallines,
que gaudeixen estarrufades, tracte especial

16
Gal·la, us pujarem damunt ses branques,
que l’aire es fresc i refresca es cos del tot,
i podreu lluir aquest be de déu d’ escot,
que mestressa generosa teniu ses sines blanques

17
Solament amb sa paraula ardent,
Roc, us veiem es pantaló alterat,
ens imaginem que creix valent
es ciri, posant-vos- el ben xalat.

18
Roc, es diu que pujar a sa figuera,
ses caigudes perilloses són cosa greu;
soles, no podrem pas, ja veureu...
mireu com fer-nos una fàcil passera


19
Amb sa força des nostres braços
us ajudarem arribar a dalt sa figuera
i veureu com en som capaços
sense perdre es cap ni sa manera.

20
Ja ho sabem, que sou com soques bones,
però no sabem si sou gaire galants,
és un art, saber tractar ses madones,
com ses marqueses; calen fins i tot guants.

21
Quan arribem guaitarem ses branques,
Gal·la, ajudant-vos a seure us prendré
pels malucs i us bastaré figues blanques
evitant sa roca dura i a ma falda us asseuré.

22
Gaudirem des Joans de nit i sa olor de mel
que envolten sa figuera en bon terreny
i m’atreviré a traure’t es cosset que estreny
sa teva gentil figura per besar-te es teu cel.

23
Ses figueres tenen l’embruix d’obrir
es vestits femenins i sa frescor es mereix
fer un trago de bon vi i així assaborir
sa figa abans aquesta cau o s’hi panseix

24
Mireu madones ! Aquest homs, fan al•lotades!
Semblaven formals; quins curiosos embalats,
bona peça en gasten en ses festes enramades;
de bona llei, valga’m déu! com van d’armats.

25
Potser que juguem, es bona hora
a penyores un joc fàcil de jugar
i qui perdi ja ho sap haurà d’interpretar,
i esforçar-se fins que recuperi sa penyora.

26
Es sol romàntic ja fa sa tardor,
enllaçats homes i madones ja tornen,
mentre ses mirades d’amor acaronen
en sos llavis perfums i candor

27
I pel camí comenten allò
de ses figueres històriques;
parlen de caigudes d’al·lotes, però,
realment són històries... eròtiques

28
I amb tots, es riure es fa sentir,
després d’unes dolces hores,
de llavi a llavi menjant mores,
i altres que s’aprenen fent camí

29
Ja despunten els estels
El sol ja s’ha adormit ,
a setembre, aviat arriba sa nit
amb fortes vivències i mels

30
Quin goig que feu aquest matí!
Xamoses amb caminar gentil,
amb llavis de cirera i vermell robí
porteu frescor del rou d’abril.

31
Ai, Roc! Us haveu tornat molt fins,
fa un dia “remugàvem ocioses”,
i portàvem ritmes, érem cadencioses,
i animaven es vostres pansits “pins”

32
Ja sabeu allò que diu, es dit,
rectificar és d’homes savis,
i un cop acaronats vostres llavis
desitgem besar-vos a’s dos pits

33
Homs, no torneu a fer al.lotades,
cal que sigueu ben conscients,
estimar es d’homes molt valents
que, no deixen ses fruites macades

34
Ai xamoses! Com ens feu frisar!
Amb ses pulcres cares blanques;
cap mal hi ha, en començar estimar,
a l’ arcàdia d’immaculades branques.

35
No hi haurà pas més al.lotades!
Veniu a missa de dotze i coneixereu
nostres pares i a ells demanareu
permís per festejar i ser-ne respectades.

36
Ai Gal·la, deixaré de fer al.lotades,
us dedicaré tot es meu temps,
i així podré gaudir-vos ,fent-vos besades
tots es dies, encara que faci mal temps.

37
Parlant de’n Roc Gal·la espera cofoia,
vermelles ses galtes al costat del bordegàs
Es pares coneixen i consenten amb joia,
I ell promet estimar, i no fer mai cap mal pas

38
Es guaiten a’s ulls amb dolces mirades
En Roc i la Gal·la somien junts ses llunes
passejant sa plaça; ses mans entrelligades,
fines i blanques, unides amb aspres i brunes

39
I els van oficiar ,casar i van tenir molts nins.
Es companys van seguir ses veremes
i van seguir fent moltes al.lotades,
des de santa Maria fins Mallorca endins.