Sa darrera verema

SA DARRERA VEREMA
(28 estrofes)

1
Anem Marc, anem
Que potser serà l’última verema
Pugem a es carro, pel darrera
Com quan érem al·lots xirois

2
Ara, es camí es més curt
Ses cases són més a prop,
Que fa molts anys, i es camí
Més planer i es més suau

3
Es sol de setembre és bo
Agradable i acarona sa calor
sa terra seca vermella
Donant-la hi fruits de bon color

4
Trepitgem sa vinya
Altre vegada com si fos
sa darrera, amb es nostres peus,
sols i sense ajuda, trepitgen

5
Flairem aquesta aroma
De sa terra d’argila vermella,
que es sol escalfa i corren ses formigues
De presa degut al foc del sol

6
Ja sento sa flaire dels ceps
Es sarments i es pàmpols
S’olor de sulfat blau i es color
dels gotims de raïm daurat

7
Si, Laia, sa flaire ens retorna
Sa memòria, ses olors
Ens fan nostàlgia es records
I es tornen ben vius com ahir

8
Em somric mentre recordo
quan una tarda, jo i tu, un xic ja cansats
de veremar, ens ajupirem sota es ceps
I vaig besar-te ses galtes

9
Te vas posar vermella com un pebrot
Qualsevol diria, que érem a l’hort
En lloc de sa vinya vella. Semblaves
De porcellana amb galtes com es foc

10
Vas baixar tot seguit es cap
Sa barbeta et tocava es pit
Amb rubor i somriure tímid
Em vas dir, Marc, ets un atrevit

11
I jo, pensava entre mi
S’ho ha agafat prou be ¡li ha agradat!
Per poc, pensava jo, que me diries
malparit o bordegàs.

12
D’ençà aquell dia, a cada cep
Ple de raïm, tallàvem es gotims
Contàvem es grans, per comptar
Es petons que després ens feríem

13
Eren temps d’il·lusions,
I d’enamorament foll
I de passions, estàvem xalats d’amor
I vivíem d’amoretes dolces

14
I tant, que me’n recordo
Com si fos ara, avui, aquell moment,
Com si es temps no hagués passat
Com si aquell moment fos avui

15
També recordo quan guarnies
Es cavall i es carro i el carregaves d’eines
en despuntar l’alba, gairebé de nit,
quan naixia es dia sa fresca et desvetllava

16
De sol a sol treballaves amb delit
Sentint ses olors naturals dels camps
I de ses vinyes; es cantar dels oriols,
I el brunzir de ses feineres abelles

17
I a toc d’àngelus sortia jo de casa
Amb sa bicicleta i es cabàs a una ma,
per arribar a punt i amb sa vianda
gairebé ben calenta

18
Varem podar ses vinyes
A l’ hivern vam, llaurar i cavar,
Ensulfatant amb nitrat de cobalt
Il·luminant es pàmpols de blau

19
Ai, Marc, me’n record tant i tant,
Com si fos avui, quan en es cub
Fèiem es trepig i descalces, amb tu
Ballàvem ben be al mig

20
I tant que ho recordo! Com ho podria oblidar
Perquè us lligàveu ses faldilles a sota pit
I us veiem ses cuixes blanques com neu
Boniques, esveltes i les podíem guaitar

21
Tots i totes, junts en trepitjar es raïm,
Ses faldilles curtes, ses cuixes blanques
Tacades de raïm i amb es trontollar
De ses mamelles ens posàvem ardents

22
I quan penso, quants petons ens hem donat
Entre trepig de verema I tallar raïms
I sa flaire que ens embriagava sentint
Moltes ganes de fer-nos besos i mims

23
Com xalava jo, en veure trontollar
Ses sines de les més grassones
I ensenyant ses cuixes grosses
Plenes de pellofes des grans de raïm

24
I nosaltres rèiem, de com
Mostràveu es vostre argument,
Fent un bony sota es pantaló,
Perquè anàveu forts i ben trempats

25
Be, ja es carro ha arribat a lloc.
Ja sento sa flaire que guarda memòria
Es meu profund sentiment, ja sento es brunzir
de ses abelles, frueixo es moment.

26
Ajuda-me a baixar del carro
A poc a poc, que no tinc vint anys,
Dona-me es braç, i a poc a poc comencem
A tallar es primer cep d’aquesta anyada

27
Va, vinga, vine Marc, vine,
Comencem aquesta filera
Dona-me, ses tisores i es cistell,
Tastem es primer gotim de raïm
Recordem es primer bes.

28
Es sol ja minva, ja va cap a jóc.
S’agafen de ses mans nervoses
I contemplant l’horitzó vermell
I rosa del sol, sa calor i color
Dels setembres feliços d’amor.