Corranda de verema

Corranda de verema
( 24 estrofes)

1
Despunta es sol per sa carena
I desapareix la humitat d’es camí
Es cargol s’amaga sota l’heura
I tanquen sa flor es joans de nit

2
Setembre és arribat i sa verema,
De bon matí a posta de sol, es treball,
Que amb ses mans blanques, brunes
O tosques tallen a mà es bonic raïm

3
L’avi malgrat es setanta cinc anys
Treballa tallant, i ordenant ses samals
Donant de beure i menjar es animals
Que tibaran d’es carro fins es cub

4
Ses al·lotes joves, presumeixen d’es cos
I es bordegassos, trempats gaudeixen
La mirada en veure unes sines com pomes
On voldrien fer-les un suculent mos

5
Veieu com no tallem es raïm de sota
I solament fem es dalt, ens agrada
Guaitar-vos, mentre talleu,
vostres apetitoses pomes

6
Vaja, vosaltres aneu com es sol
Calents com es migdia, guaitant,
I esperant que acotxem l’esquena
Per veure’ns les metes o es cul

7
Ai dó, no en sigueu malpensades,
Que els fruïts de sa vinya són ben bons
Però encara més les pomes dolces
Que sota sa camisa ens amagueu

8
¡Es que així no hi entren vespes!
Que tenen es fibló a sa punta d’es cap
Que quan pica et deixa galdosa
i semblen sagetes ,com es vostros ulls

9
Nosaltres no voldríem pas ser vespes
Que piquen, però sí, l’amorós sol per entrar
es vostre pit per acaronar-lo i fer-lo bru
I suau, per a besar-lo sempre, sota l’ombra

10
Això sí que estaria be, que es tornés bru
Perquè …¡guaiteu com són de blanques!
Darrera el davantal brut per sa verema
Que poc sol hi deixa entrar!

11
Voldríem ser es capell, as vostre cap
Per copsar es vostres pensaments d’amor
I entendre vostres mots sens maldecap
Gaudint de la verema, l’ardència i sa passió

12
Així que voleu entrar en es cap
I a dins la canaleta de ses sines i posar-hi
Calor i fer bruns els pits blancs I acaronar
suaument es petits mugrons...

13
I més coses faríem després, contemplant-vos
Perquè sa formosor entra pels ulls
I l’esperit s’excita acaronant-vos amb les mans
Per això pensem també en besar-vos les sines

14
¡Quantes fantasies passen per vostre cap!
Que si passessin pels vostres dits
I sa boca, semblaríeu llagastes
Agafades as cul, ses cuixes i es pits

15
Es que es sol de sa verema…
Ens inspira a somiar amb somnis dolços
Amb moixaines, quan veiem dones
Amb pàmpols verds , i bonics fruits

16
Ai al·lots mig despitregats
sembleu mig provocadors
Ensenyant-nos sa musculatura
Des braços i de sa força galant

17
Doncs no sabeu pas com bull
Allò que no veieu, amagat i presoner
De llibertat ufana, que quan es deslliura
Crea el somriure o un gran batibull

18
Ja fa una estona que veiem
Com agafa força i llargada
I deu ser un estri ben endurit
Perquè es manté com una vara

19
Certament, xamoses meves
Si volguéssiu, sota el frondosos ceps,
Us ensenyo el meu fruit de mascle
Abans no s’apagui l’escalfor i agafi fred

20
Tant de garlar i xerrar d’escalfor
Que ja em pica l’entrecuix
Que ja tinc ganes d’agafar-te es gruix
I posar-lo entre es meus melons

21
Doncs ensenyem-nos tot allò
Que ens fa fruir i ens agrada
I amanyaguem-nos amb passió
I si cal aprofundint la fondalada

22
¡Ai senyor, com m’agrada!
Sentir dins tanta escalfor i passió
D’un ufanós galant que em visita
Amorosament sense fer-me dolor

23
No t’adormis al·lot meu…
Que comences a sentir-te cansat
Que s’afluixa sa forta molla i no vulguis
Pas deixar es conreu mal sembrat

24
I amb un pàmpol es netegen,
No són gens fins els pardalets
Que la verema engresca la mainada
I es grans en fan festeig