DIALEG ANANT DE COMPRES

DIALEG ANANT DE COMPRES

L’Anna i la Rosa, dues amigues de sempre es troben en un establiment, anant de compres…

ROSA. Caram Anna! Quin goig que fas amb aquest modelet que presumeixes! –T’està be aquest color!
ANNA. Es que aquesta roba de fil i tenyida amb colors naturals fan goig!
ROSA. Ara fan unes peces que pots fer molts conjunts, si saps conjugar-les be, sempre vas ben vestida!
ANNA. Oh, i tant! El que cal es saber comprar!
ROSA. Però es que a tu tot t’està be! Tens aquest tipet de joveneta!
ANNA.Sí, però els anys passen, ja gasto unes quantes talles més!
ROSA. Diga -m'ho a mi això! Que ja he perdut el compte!
ANNA. Però tu estàs be! Tens un cos modelat, rodoneta com una baldufa, ufana como una poma!
ROSA. Ufana! Em fas gracia, com una poma, sí, una poma madura!
ANNA. No et queixis que quan passeges i fas anar aquest be de deu d’anques i cul i fas trontollar les sines veig que amb la mirada els homes et segueixen o no te n’adones?
ROSA. Ja serà menys! El que passa es que els homes tenen el sexe fora de lloc.
ANNA. Tot el que vulguis, però els tens pendents dels teus moviments cadenciosos i sensuals, ets molt sensual tu!
ROSA. Jo? Jo, sensual? Mai m’ho havien dit això!
ANNA. Que no te n’adonis és una cosa i que no ho siguis un altre!
ROSA. Vaja, com ha derivat la conversa oi?
ANNA. Ja se sap, és una aproximació d’idees, i els mots et porten a pensaments i records…
ROSA. Ara, feia temps que no ens veiem, és una casualitat oi, que ens trobem avui?
ANNA. Doncs, sí. Les coses no passen perquè sí. Ens havíem de trobar!
ROSA .Potser ens trobem per a explicar-nos coses… ¿ com et van les coses?
ANNA. Be, molt bé, tot va be menys la relació amb el Joan, hem trencat la relació!
ROSA. Vaja, no ho sabia. Ho sento! Però no ho entenc, estàveu tant enamorats!
ANNA. La culpa la van tenir els seus amics de sempre, es va avesar a la cocaïna i ell va perdre la feina, va marxar de casa, i jo he posat una denuncia al jutjat.
ROSA. I, com un home a aquesta edat li poden passar aquestes coses?
ANNA. Be… el que va passar a més a més, es que va conèixer una sud-americana amb quinze anys menys, que li proporcionava la coca, i es van embolicar, i van anar a viure junts, em va abandonar i ara, ell està amb ella, però en realitat no sé on para.
ROSA. M’entristeix tot això Anna, ho sento!
ANNA. I tu, digues-me, com et van les coses et veig be, portes vestits de marca, com sempre, vas ben maquillada, portes un pentinat de bon perruquer, em sembla que si que has millorat molt tu oi?
ROSA. No me puc queixar. Tot va be però la única cosa que no em va be es aquesta avorriment de dona casada, necessito fer coses, sortir de casa, potser tornar a treballar. Estic feta un embolic, una troca enredada.
ANNA. Vaja, ja veig que tot no es tan perfecte com un es creu, en el fons tots tenim en el nostre entorn immediat alguna nafra que portem a la motxilla.
ROSA. Però no ens hem de passar la vida llepant-nos les nafres, hem de viure, hem de superar els mals sons.
ANNA. Es clar que sí. Què anem a fer una xocolata al carrer Petritxol?
ROSA. Som-hi doncs!
ANNA. Després t’ensenyo el pis, si vols et quedes a dormir… estic tant sola.
ROSA. Be, provem-ho!
FI.
(Qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència) Foto: SBV