dissabte, 3 de gener del 2009

MESURAR L'AMOR










MESURAR L’AMOR

-Diga’m “carinyu”, m’estimes?

-Oh, es clar que t’estimo!

-Molt?

-Es clar, molt!

-I, quant és molt?

-Doncs… poc es res, i molt és molt!

-Però quant és molt?

-Molt es fins l’univers!

-L’univers?

-Fins el cel i després de la mort!

-Però, això es temporalitat!

-Doncs, perquè et vull fer l’amor cada dia!

-Però… això és passió i sexe!

-Si no t’estimés no voldria estar amb tu!

-Així no es pot mesurar l’amor,potser no has trobat un altre amor…

-Et vull, desitjo poseir i fer-te petons amb amor per tot el cos!

-Però això són les formes i els desitjos de l’amor i les passions!

-Es que no et trec del pensament no puc viure sense tu!

-Això vol dir que et sents enamorat, foll per mí!

-Doncs, no sé com mesurar l’amor!

-I tu, com mesures el teu amor?

-Jo, t’estimo tant que per això
t’estimo,t’estimo tant,perquè t’estimo,per això t’estimo tant!

-Però ara, ets tu que no saps mesurar l’amor!

-Estic veient que no ho se, ni se, si es pot mesurar,i amb quin estri es mesura?

-No en conec cap!

-Jo, tampoc!

-Però, t’estimo tant…

-Jo, també t’estimo molt !

- Molt ?

- Sí, molt!

-Ah, jo també!