records de veremes de l'avi

RECORDS DE LES VAREMES DE L’AVI
( 25 estrofes)
1
Ai, amic meu, Joan
Com costa ara portar ses semals,
Els anys no passen en va,
Passen,passen, tant se val
2
Si no fos, que aquest mal
Que tinc a s’esquena;
Si no fos, que em canso
En traginar i respirar
3
Si no fos, que quan
M’ajupo em costa retornar,
I ses cames no m’aguanten
Ben just faig es caminar
4
Ai, amic meu, Joan
Jo record que corria
Amb els Pals i ses semals
Fent curses per sa vinya
5
I ara, no puc, nit ant sols
Amb els pals.
Sento a cada posta de sol
Com sa corba sigui la meva
6
Ai ,amic meu,
Cada dia m’aixeco
Com ses gallines, eixint el dia,
Quan neixen ses il·lusions
7
I, a sa posta de sol
Ja tot va minvant, sa calor s’amaga
Prest i arriba l’aire fresc
De sa vesprada
8
En arribar es vespre,
Ja arriba sa nit, es sopar a sa taula,
i després contemplo els estels
lluir des de a sa finestra
9
Compto amb la mirada
Els estels milionaris d’anys
I compto i em descompto
En ses nits obertes sense pany
10
Veig com es cometes
I ses llums fugisseres
Cauen es mar fent llum
Sense que s’il·luminin ses aigües
11
I arriba la foscor de sa nit
I es final des jorn
Ens posem al llit
Esperant la llum de l’alba
12
Ai, amic Tomàs, amic meu,
Que t’he de di jo
Que tu no s’apigues
I viscut a flor de pell
13
Ses primaveres han passat
Jorns de joia i felicitat.
Es records, són bons
La tardor serà daurada
14
No pateixo per no córrer
Amb la samals, ja no són temps
Els nostres, no siguem carcamals
Som en temps de contemplar
15
Cert que fèiem curses
Amb ses samals plenes
Teníem bones esquenes
I ses cames com es roure
16
Es bo que ara, reconeguem
Es nostre rol, gaudint dels nets
Veient com els teus fills són homes
Seguint es teu mestratge
17
Hauré d’aprendre de tu
Que comptes els estels
Que en sa nit, negre, brillen
Com sa felicitat
18
Recapitulem amic meu
Sa nostra tardor arriba
Tenim bons records
Tenim bons amic, no els te tothom
19
Jo, amb il·lusió, me neix es dia
Amb ganes de veure més coses
De fer-ne tantes com es puguin
I gaudir del moment, rient
20
Ens hem d’apartar
Al nostre temps, ja som grans
No podem fer de joves
Els hem de deixar fer-los grans

21
Quan penso en el darrer dia
Penso, que tot és encarrilat
Els fills són gentils,sans i bons
I tenen seny i família benestant
22
Hem tingut bons amics
Ens hem ajudat sempre
Hem viscut amb satisfaccions
Malgrat temps de sequeres
23
Ses vinyes no són velles
Es raïm seguirà fent-se daurat
Es ceps i sarments són forts
Sa terra vermella generosa
24
Anem amic meu, anem,
Caminem cap a casa
El sol s’està ponent
I nosaltres anem de baixa.
25
Si, anem, que tot caminant
Recordarem a cada arbre,
Histories de joventut galana
Del festeig i amors de dama.